L’actual direcció de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) desenvolupa una línia de recerca sobre innovació docent basada en la comprensió de l’arquitectura de manera transversal, fet que implica passar d’un ensenyament de l’arquitectura tradicional, com a resultat de la suma de diverses assignatures independents que els estudiants hauran de saber relacionar per sí mateixos, a la comprensió de l’arquitectura de manera sistèmica i global des del primer moment, en què tots els coneixements s’interrelacionen de manera continuada.

Una altra fita de l’equip directiu és potenciar la sensibilitat dels estudiants cap a l’arquitectura històrica, que representa les nostres arrels i la nostra memòria com a poble, que és un document històric artístic base de la professió de l’arquitecte i de la que hem de conservar els valors per a transmetre’ls a les generacions venidores, tal i com expressa la Llei de Patrimoni Cultural Català 9/1993, El patrimoni cultural és un dels testimonis fonamentals de la trajectòria històrica i d'identitat d'una col∙lectivitat nacional. Els béns que l'integren constitueixen una herència insubstituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures.

Partint d’aquestes premisses es decideix experimentar l’estudi transversal d’un edifici històric al primer quadrimestre del primer curs d’arquitectura. Així, durant una setmana del curs, s’atura tota la programació i calendari de curs, per tal que les assignatures corresponents ofereixin la seva perspectiva sobre un mateix edifici, de manera que quedi palès com las matèries bàsiques dels estudis, des de la física a la geometria, passant per la història, són en realitat visions complementàries d’una mateixa realitat, que és l’Arquitectura. A més a més, suposa una pausa didàctica en les dinàmiques de cada assignatura, per agafar forces i perspectiva sobre els treballs parcials que s’estan desenvolupant en paral∙lel durant tot l’any.