ESCOLA - CIUTAT. CINC DÈCADES DE PROJECTES FINALS DE CARRERA D'ARQUITECTURA A BARCELONA

1817-2017

200 ANYS D’ENSENYAMENT D’ARQUITECTURA A BARCELONA

 Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. ETSAB-UPC

L’exposició que introdueix aquest escrit inaugura els actes de commemoració del Bicentenari de l’ensenyament de l’Arquitectura a Barcelona (1817-2017) que s’aniran desenvolupant  al llarg del present curs acadèmic en altres seus universitàries i institucions culturals de la ciutat.

L’ensenyament  d’Arquitectura a Barcelona es remunta a la tardor de 1817. Aquell 11 de setembre l’arquitecte lleidatà Antoni Celles (1775-1835) llegia la lliçó inaugural de la recent creada Classe d’Arquitectura de l’Escola Gratuïta de Disseny i Nobles Arts de Barcelona, amb seu al Palau de   la Llotja de Mar.  Celles, a qui la Junta de Comerç havia pensionat a Roma  i  havia encarregat un parell d’anys abans el Pla d’estudis d’Arquitectura, en fou el seu primer Director. Des d’ençà els estudis d’Arquitectura a Barcelona passaren per diferents nomenclatures i vicissituds institucionals – entre d’altres era encara la  Real Academia de Bellas Artes de San Fernando  de Madrid la que atorgava la titulació- fins que al 1875 es fundà l'Escola Provincial d'Arquitectura de la Universitat de Barcelona.

Un segle més tard, el 1972 el canvi d'adscripció de l'ETSAB,  de la Universitat de Barcelona a la recent fundada Universitat Politècnica de Catalunya,  certificà tanmateix el traspàs ideològic des de la seva inicial formació,  més Beaux Arts, fins una altra de més tecnològica. El sumatori d’ambdues vessants del coneixement constitueix encara avui en dia un dels trets que caracteritza una Escola que al llarg d’aquest extens període ha ocupat significativament  diverses  seus: La  Llotja de Mar, fins al 1874, l’edifici de la Universitat de Barcelona, a la Plaça Universitat, fins el 1962, i des d’ençà al Campus de la UPC, a l’Avinguda de la  Diagonal.

Amb independència d’aquestes mudances,  a l’Escola d’Arquitectura perviu i destaca un  tret que caracteritza amb força la institució: la voluntat de compromís de  l’Escola amb  la ciutat de Barcelona i les seves principals institucions. Una relació còmplice  que de forma natural trava el mon de l’acadèmia amb el de la professió. Exemples com el del paper del primer Director de l’Escola d’Arquitectura,  Elies Rogent,  i d’un conjunt de joves  professors de l’escola projectant i dirigint les obres per a salvar in extremis l’exposició Universal del 88, o bé en sentit contrari, pràcticament un segle més tard, el de l’Oriol Bohigas, primer Director de l’etapa post franquista, aportant a l’Escola d’Arquitectura un col·lectiu de joves professionals per a renovar a fons les seves anquilosades estructures docents, en són clars exponents d’aquesta reciprocitat de compromisos.

L’exposició Escola Ciutat (1975-2017) que aquí es mostra entronca cronològicament  amb una magnífica  exposició del 1977, també emplaçada a la Sala Oval del  MNAC, que mostrava arxius gràfics rellevants de l’ETSAB des dels seus inicis  fins aquella data. A diferència d’aquella, però, aquesta exposició indaga específicament la relació entre l’escola i la seva ciutat. I ho fa  acotant la mirada al territori físic de Barcelona i utilitzant com a  instrumental analític als Projectes Fi de Carrera, síntesi dels coneixements que atorga l’estudiant l’accés als oficis cada cop més plurals de l’arquitectura.

Fem escola, fem ciutat!

Jordi Ros

Director ETSAB

 

Exposició de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona a la Sala Oval del MNAC.

Museu Nacional d’Art de Catalunya. 12-24 setembre 2017

La ciutat de Barcelona ha estat històricament el camp natural de treball de l’Escola d’Arquitectura. Són moltes les assignatures, seminaris, tallers, laboratoris i grups de recerca, que reflexionen sobre la ciutat des de l’Escola. Barcelona ha tingut un paper rellevant en les nostres aules i es fa difícil imaginar un taller de Projectes, d’Urbanisme o unes classes d’Història o Construcció que no vinguin explicades des de les lliçons que ofereix la ciutat. Però aquesta relació mai ha estat un camí unidireccional i la ciutat també s’ha vist enriquida pel treball plantejat per alumnes i professors des de les aules. L’Escola d’Arquitectura analitza, critica i proposa -però sobretot imagina- la ciutat i gran part de les transformacions urbanes que ha viscut Barcelona en els últims anys també es poden explicar des de l’empremta que el pensament de l’Escola hi ha deixat.

L’exposició Escola-Ciutat es centra en aquesta relació bidireccional entre l’Escola d’Arquitectura i la ciutat i ofereix una mirada particular de Barcelona a través d’un dels moments més significatius de la carrera d’un estudiant: el Projecte Final de Carrera, el darrer dels projectes que presenta un alumne abans d’esdevenir arquitecte. L’exposició reuneix 260 projectes elaborats al llarg de cinc dècades (1978-2017) i que han treballat exclusivament sobre la ciutat de Barcelona i la seva àrea d’influència. Tots els Projectes formen part de l’Arxiu Gràfic de l’Escola i són treballs acadèmics de tres plans d’estudis diferents: PFC (1979), PFC (1994) i PFG (2010).

Són molts els temes de reflexió que el Projecte Final de Carrera ha abastat i molts els espais de la ciutat on s’ha treballat. Alguns d’ells, observats ara amb la perspectiva del temps, agafen una insospitable vigència: el Port Vell, la muntanya de Montjuïc i la de Collserola, el barri del Raval o l’Eixample, les places de les Glòries, Gardunya i Catalunya, el parc de la Ciutadella, l’autovia de Castelldefels, els rius Besós i Llobregat, etc. Algunes d’aquestes propostes són fruit del treball entre alumne i professor a l'aula mentre que altres, la gran majoria, són una iniciativa personal de cada estudiant, on el projecte ha esdevingut un instrument catalitzador dels seus interessos més personals.

A través del projecte, cada estudiant incideix en un tros de ciutat i un tema d’estudi des d’on s’analitza, es pensa i s’explica la ciutat de Barcelona, la seva Barcelona. El ventall de totes les propostes no només ens mostra la diversitat d’interessos de cada època, les diferents tendències gràfiques i les dèries personals dels seus autors, sinó també les preocupacions i debats presents en aquell moment a la ciutat.

L’exposició dibuixa una ciutat que mai ha existit però que podria haver estat. Una altra Barcelona, impossible en alguns casos, alternativa a l’actual. Una “ciutat imaginada” construïda des del pensament de l’Escola d’Arquitectura.

 

Ariadna Perich i Roger Such

CULT. Departament de Cultura de l’ETSAB

Barcelona, setembre 2017

 

Nota:

El material gràfic de l’exposició es centra exclusivament en Projectes Finals de Carrera (PFC) elaborats a l’ETSAB entre 1978 i 2017. L’exposició no documenta tot el material de cada proposta i només s’exposa una petita selecció.

Tots els projectes seleccionats són Projectes Finals de Carrera que han treballat exclusivament a la ciutat de Barcelona i la seva àrea d’influència, la qual, no coincideix estrictament amb l’Àrea Metropolitana de la ciutat.

El material de l’exposició forma part de l’Arxiu Gràfic de l’Escola i són projectes conservats d’acord amb la seva nota final. Des de 1996 la Biblioteca de l’ETSAB només conserva Projectes Finals de Carrera que tenen una nota final d’excel·lent (9 i 10). De 1986 a 1995 es conserven tots els projectes amb una qualificació igual o superior a 8. De 1978 al 1985 es dipositen aquells treballs que tenen un qualificació igual o superior a 7.

Fonts i crèdits del material:

Tot el material d’aquesta exposició són còpies impreses de fonts originals que són consultables en obert a l’Arxiu Gràfic de l’Escola i/o a través del portal digital UPCommons. Tots els projectes són un material gràfic cedit pels seus autors a l’ETSAB. Qualsevol consulta, errata o reclamació cal dirigir-la a l’equip de Cultura de l’Escola.

Per la consulta dels diferents treballs acadèmics:

http://bibliotecnica.upc.edu/colleccions/pfc-i-altres-treballs-academics-etsab

Els comissaris de l’exposició volen transmetre el seu agraïment a totes les persones que integren aquesta exposició amb el seu treball acadèmic, al personal de Biblioteca Oriol Bohigas de l’Escola Tècnica i Superior d’Arquitectura de Barcelona i a l’equip de Cultura de l’ETSAB, sense els quals aquesta recerca no hagués estat possible.

 

Títol Exposició

Escola-ciutat

Cinc dècades de projectes finals de carrera d’arquitectura a Barcelona

Dates

12-24 setembre 2017

Ubicació

Sala Oval. MNAC. Museu Nacional d'Art de Catalunya.

 

Comissariat, disseny expositiu i continguts

Ariadna Perich i Roger Such

Equip

Maria Font i Yuki Roig

 

Col·laboradors:

Biblioteca Oriol Bohigas ETSAB

Carolina B. Garcia

Guillem Elvira

Roser Estefanell

 

Disseny Gràfic

Júlia Doz i Helena Fradera

Organitza:

ETSAB. Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

UPC. Universitat Politècnica de Catalunya

CULT. Sotsdirecció de Cultura. ETSAB

 

Amb el suport de:

MNAC. Museu Nacional d’Art de Catalunya

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Ajuntament de Barcelona

 

Amb la col·laboració de:

Krilon Project (patrocini de la instal·lació)