El professor Carles Martí Arís ha mort a Barcelona el dia 1 maig de 2020, després d'una llarga malaltia. Havia nascut a la mateixa ciutat el 10 de juny de 1948. El 1972 obtenia el títol d'arquitecte a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on començar a donar classes a partir de 1976. El 1988 obtenia el títol de doctor arquitecte i quatre anys després era nomenat professor titular del Departament de Projectes Arquitectònics.

Compaginà la docència amb l'activitat professional formant equip amb l'arquitecte Antonio Armesto. Alguns dels seus projectes foren publicats en diverses revistes especialitzades. També desenvolupà una àmplia reflexió teòrica recollida en nombrosos escrits i conferències.

Fou membre fundador i sotsdirector de la revista 2c Construcció de la Ciutat (1972-1985). També va impulsar altres iniciatives editorials com la col·lecció Arquitectura-Teoria d'Edicions Serbal, les col·leccions Arquíthesis de la Fundació Caixa d'Arquitectes o la revista DPA de el Departament de Projectes Arquitectònics de la UPC.

Investigà sobre l'espai públic i la ciutat contemporània, així com sobre l'arquitectura de cinema. En aquest últim àmbit va fer estudis sobre Dreyer, Hitchcock, Ford i Ozu, en col·laboració amb J. L. García Roig.

Va estar en actiu fins al curs 2008/2009 en que va haver deixar la docència. L'any 2017 l'ETSAB li feu un homenatge i el distingí com a Magister Honoris Causa en reconeixement a la seva carrera acadèmica i professional.

L'equip de direcció en nom de tota la comunitat de l'ETSAB expressa el condol als seus familiars i amics.

Que descansi en pau.