Vés al contingut (premeu Retorn)

Col·lecció — ARCHIVE SERIES — 2

50è Aniversari Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech — Beyond the ETSAB Archive 1875–2025

02_BANNER_fotografia_1.jpg

Cerimònia de lliurament de premis
9 de setembre de 2021, 16.30 h
Lloc: Biblioteca Oriol Bohigas, ETSAB

 

La fotografia com a model

Des de la seva aparició el 1839, la fotografia i l’arquitectura han tingut vides paral·leles. Els primers fotògrafs van ser grans viatgers a llocs fins llavors mai coneguts. El seu treball volia generar documents irrefutables sobre l’existència de les piràmides, de les mesquites o dels amagats temples de Petra. Però també les autoritats polítiques dels diferents països occidentals van voler disposar de catàlegs monumentals dels edificis que definien a cadascuna de les nacionalitats del segle XIX i per a això van requerir el sistemàtic treball dels fotògrafs.

A petita escala van ser els anys d’excursionisme científic. Després dels grans viatges i dels grans descobriments era necessari també conèixer el més pròxim que per motius de dificultat geogràfica i de comunicació romania encara cobert pel vel del misteri. L’aparició del tren i els nous traçats de carreteres van permetre aquests desplaçaments. Els expedicionaris carregaven amb pesats aparells fotogràfics i amb les delicades caixes que guardaven les plaques de vidre verges. Cada imatge quedava fixada en un fràgil negatiu que havia de tractar-se amb summa cura fins a la seva tornada a destí. Aquests excursionistes científics entenien que les seves imatges aconseguirien documentar el territori.

La indústria editorial no disposava encara de la tècnica necessària perquè aquestes fotografies poguessin imprimir-se, pel que els primers àlbums de vistes estaven constituïts per còpies originals encolades a làmines que les emmarcaven. Així van començar les sèries antropològiques, l’estudi del folklore i també l’estudi sistematitzat de les arquitectures històriques.

Fins a aquest moment els viatgers, els del Grand Tour, per exemple, solament disposaven del dibuix per a transmetre les seves observacions. El dibuix com a habilitat manual que és, arrossegava la personalitat del dibuixant i requeria per a la seva execució un temps d’observació, un temps de croquisació i un temps de delineació. La fotografia en canvi permetia anar més de pressa, disparar la càmera, guardar la placa i revelar-la en tornar a l’Escola. Molts dels detalls que no s’havien vist in situ es podrien veure en diferit gràcies a la reproducció mecànica –allunyada del personalisme propi del dibuix– de la fotografia.

Com en moltes altres disciplines, la fotografia va servir també per a l’aprenentatge de l’arquitectura tant en les acadèmies com a les escoles tècniques. Va començar llavors l’època que podríem anomenar de la fotografia com a model.

L’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona compta, a més de les col·leccions fotogràfiques adquirides per a l’ensenyament de la història de l’arquitectura, amb un fons de 44.000 plaques de vidre realitzades per professors i estudiants de la institució entre els anys 1880’s i 1920’s. Després de la fundació de l’escola, els seus primers directors van entendre que a més de l’ensenyament científic a les aules, l’arquitectura necessitava ser coneguda en la seva realitat material concreta. Va ser per això que van organitzar excursions científiques amb els seus estudiants. Els viatges s’organitzaven en funció dels monuments que es volien visitar. Eren en la seva majoria, els grans representants de l’arquitectura històrica medieval espanyola i del sud de França. Des de Carcassonne, fins a València, des de Palma a Santiago de Compostel·la, sense oblidar Toledo o Granada. Els futurs arquitectes van mesurar, van dibuixar i van fotografiar tot allò que visitaven.

En aquestes plaques, d’autor anònim professor, alumne?, no apareixen solament els monuments estudiats, sinó que també, i aquí radica molt del seu actual encant, allò que moltes vegades la càmera del professional no vol veure. Els estudiants es fotografien mentre mesuren i dibuixen i capten a més imatges d’escenes que es troben en el seu recorregut, ja siguin paisatges naturals o ciutadans. És per això que cal insistir en les tècniques fotogràfiques desplegades, enquadrament, profunditat, perspectiva o il·luminació, però també en quins són els temes fotografiats i quins van ser deixats de banda fins i tot sent allí al costat d’ells.

En tractar-se de plaques de vidre i negatiu, tots els estudiants i professors de l’escola podien disposar dels seus propis positius amb els que, encara que no haguessin participat en la sortida, disposaven del seu relat fotogràfic entès com a material didàctic. Per al present concurs, Archive Series—2, s’han seleccionat 148 fotografies de la col·lecció de l’ETSAB. El seu tema és la redacció d’un text en el qual cadascun dels participants triï, com a mínim dos i com a màxim quatre imatges del conjunt presentat.

No es demana que es reconstrueixi científicament el recorregut d’un viatge, ni que es comparin el passat representat en les plaques amb el present, ni tampoc que es reconeguin, descriguin o historiïn els monuments fotografiats.

Es tracta de construir un relat amb elles. El primer serà triar les imatges pensant-les com a suport visual que permetrà desenvolupar un tema teòric o conceptual sobre la relació, des d’aquells anys inaugurals inseparable per sempre, entre arquitectura i fotografia i més precisament, en el nostre cas, entre Arquitectura, Ensenyament de l’Arquitectura i Fotografia.



 

 marca_50_anys_upc_horitzontal_280.png

 logo-etsab-negre_280.jpg