Escola des de 1817
Els orígens de l'ETSAB cal situar-los en la Classe d'Arquitectura creada el 1817 per Antoni Cellers i Azcona a l'Escola de Llotja, i en fou director fins al 1835. Ja a les acaballes del s. XVIII, Pasqual Pere Moles i Corones, director de l'Escola de Llotja, havia fet gestions per implantar l'ensenyament de l'arquitectura a Barcelona, que no van fructificar.
Aquesta situació s'allargà fins l'any 1875, quan es reconegué l’Escuela Provincial de Arquitectura de Barcelona, que és la continuadora de la tasca iniciada per Antoni Cellers. Entremig, no hem d'oblidar les diferents escoles de Mestres d'Obres, que realitzaren també una tasca fonamental. Sota la direcció d'Elies Rogent (1871-1889) i la de Lluís Domènech i Montaner (1900, 1905-1919), a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona es desenvolupa un cicle molt coherent, amb tendències estilístiques modernistes.
L'any 1914 entra en vigor un pla d'estudis nou i la carrera es fa llarga i complexa. Sota la influència del Noucentisme, els projectes s'ocupen de construir l'arquitectura de les institucions públiques, de la indústria i de la societat civil i religiosa catalana. L'escola passa decennis molt tancada a propostes externes. L'intent d'actualitzar els estudis, iniciat l'any 1938 sota la direcció de Josep Torres Clavé, es torna infructuós a causa de la guerra civil i es succeeixen dècades d'ensenyament retòric i poc creatiu. En aquest moment el procés de modernització de l'arquitectura es produeix fora de l'àmbit docent.
L'any 1956 es crea la Càtedra Gaudí, centre d'investigació sobre la seva vida i obra, adscrita a l'escola per Ordre Ministerial. El primer director va ser el professor J.F.Ràfols. Del 1977 al 2008 es trasllada als pavellons de la finca Güell i l'any 2010 torna a la seu de l'ETSAB. Actualment està dirigida pel professor Juan José Lahuerta Alsina.
A partir de 1961, sota la direcció de Robert Terrades i Via, l'escola es trasllada a la nova Zona Universitària de Pedralbes, a l'edifici projectat per l'arquitecte Josep Maria Segarra Solsona. El pla d'estudis de 1964 inicia el camí cap a la normalització professional i la construcció d'una lògica d'ensenyament més adequada a les exigències de la demanada social. L’any 1968 Manuel de Solà-Morales Rubió crea el LUB (Laboratori d'Urbanisme de Barcelona) que donarà un fort impuls a la investigació i l'ensenyament de l'urbanisme a l'escola.
L'any 1973 l'escola es traspassa de la Universitat de Barcelona a la nova Universitat Politècnica de Barcelona (posteriorment serà l'actual Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech, UPC). L'any 1976 s'estableix la primera col·laboració internacional estable de l'escola amb la participació en el programa ILAUD (International Laboratory of Arqitecture and Urban Design) d'Urbino dirigit per Giancarlo De Carlo. Sota la direcció d'Oriol Bohigas i Guardiola, entre 1977 i 1980, s'elabora un nou pla d'estudis (1979), amb una gran presència de reconeguts professionals en la docència. Els antics pavellons prefabricats són substituïts per un nou edifici de José Antonio Coderch de Sentmenat inaugurat el 1985. Són anys d'una estreta relació amb l'entorn urbà, que es demostra tant en la forta implicació en els projectes arquitectònics i urbanístics de l'ajuntament de Barcelona, com en la implicació de professors de l'escola en l'administració dels municipis de Catalunya. Aquest interès en l’entorn urbà també es veurà reflectit en els exercicis proposats als estudiants.
El 1982 s'inicia a l'escola l'ensenyament de l'Arquitectura del Paisatge sota l'impuls de Manuel Ribas Piera que l'introdueix en els estudis de postgrau. Amb el pla d'estudis de 1994, de caràcter generalista i d'organització semestral, s'inicia el procés d'integració europea i l'escola s'obre a altres universitats. Els programes d'intercanvi d'estudiants Erasmus, iniciat l'any 1987, i posteriorment el Sòcrates, es consoliden amb una gran participació. Els ensenyaments a l'escola s'internacionalitzen i la presència d'estudiants estrangers de tercer cicle creix de forma considerable. En la majoria dels casos els antics cursos de doctorat donen lloc als nous Màsters universitaris. Per facilitar el treball autònom de l'estudiant, un dels pilars del nou model d'aprenentatge, i també per esmenar antics problemes d'espai en la vella biblioteca de l'escola, es va decidir construir una nova biblioteca, projecte de Jaume Sanmartí i Verdaguer, que es va inaugurar a l'any 2009. El pla d'estudis del 2010, obre un nou marc d'ensenyament, on coincideixen la tradició de l'arquitecte generalista amb la voluntat de buscar algunes respostes a la demanda d'especialització que els arquitectes avui en dia només poden trobar, un cop graduats, en els programes de màster.